El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Regió de Múrcia té el seu antecedent immediat en les antigues Audiències Territorials nascudes amb la Constitución del 1812, el text legal que és la pedra angular de
l’arquitectura jurídica espanyola. La Carta Magna sorgida de les Corts de Cadis va atorgar a les Audiències Territorials la competència de les causes civils i penals en el territori sota la seva influència.

Per primera vegada, s’establien les bases per què els jutges exercissin amb independència. Els jutges tenien la funció exclusiva de jutjar i fer complir el que estava jutjat i s’impedia a les Corts o al rei l’exercici de funcions jurisdiccionals, així com la potestat d’arxivar causes pendents o obrir judicis acabats.

Va haver d’esperar fins el 1835 per què veiessin la llum les Ordenances de les Audiències.  Van ser documents essencials que van dividir les Audiències en tres Sales diferents amb diferents competències jurisdiccionals:  dues sales Civil i una Sala penal.

Aquesta organització judicial va ser respectada per la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1870 i, en essència, es conserva encara, amb l'excepció de les jurisdiccions que s’han anat incorporant pel transcurs del temps i l’evolució de la societat.

Els Tribunals Superiors de Justícia, amb llur conformació i demarcació territorial actual, sorgeixen de la planta creada a l’article 26 de la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985. Es van constituir el 23 de maig 1989. Enrera van quedar les antigues Audiències Territorials, donant així pas a un model judicial que comprenia el mapa autonòmic i adaptat a les exigències de la Constitució de 1978. El Tribunal Superior de Justícia pren el nom de la comunitat autònoma.

A la ciutat de Múrcia i al Palau de l'Almodí, el vint-i-tres de maig de mil nou-cents vuitanta-nou es data l'Acta de Constitució del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia  […].  Amb la seva constitució canvia l'organigrama judicial anterior, sobre la base de les exigències de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia.  Desapareix així la demarcació judicial de l'Audiència Territorial d'Albacete, que agrupava les Audiències Provincials d'Albacete, Ciudad Real, Conca i Múrcia

Ubicat al Pla de Sant Francesc, el Palau Almodí va albergar, al llarg de la seva història, diverses funcions i per això va patir també constants remodelacions, des de la seva funció original com a graner comunal o almodí, va passar per seu de l'Audiència Penal, Jutjats municipals i, finalment, Audiència Provincial.

L'any 1882, amb el projecte d'organització de les noves Audiències Penals, es va retornar a la idea inicial d'adaptar l'Almodí com a seu judicial, projecte que es va projectar per la qual cosa va ser remodelat i inaugurat el dia 2 de gener de 1883.  La necessitat de reunir totes les dependències judicials en un mateix edifici va ser el que va marcar les següents reformes, si bé, va ser la instal•lació de l'Audiència Provincial el que va propiciar les obres de major envergadura. Així, en el primer terç del segle XX, desallotjat el palau, es va procedir a una reforma completa.  Aquesta obra va ser encarregada a l'arquitecte Pedro Cerdán Fuentes, que la va concluir el 1946.

Però a finals del segle XX, totes les dependències judicials són traslladades al nou Palau de Justícia, situat a la Ronda de Garay de la capital murciana, el projecte del qual va ser redactat per l'arquitecte Germán Álvarez de Sotomayor.  Aquest edifici de cinc plantes, inaugurat el 1975, va ser concebut per albergar els jutjats de la ciutat i és la seu actual del Tribunal Superior de Justícia.

Des de la seva constitució, el Tribunal Superior de Justícia ha comptat amb tres presidents: Francisco Martínez Muñoz, Julián Pérez-Templado Jordán i Juan Martínez Moya.