La idea d'un Tribunal Suprem de Justícia no sorgeix en un moment determinat de la història de la nostra nació, perquè són molts els avatars que han donat lloc a aquest Tribunal. Amb una repassada ràpida, la història ens revela que de bon principi romanien, confosos a la figura del Monarca, tots els poders públics, i entre aquests, el de la justícia. El Rei legislava, aplicava i executava les seves disposicions, sense cap altre límit que aquell que ell mateix volgués imposar-se, i administrava la justícia, per la qual cosa dedicava certs dies de la setmana a constituir-se amb els membres del seu Consell i els Jutges de Cúria, en audiència pública.

No va ser fins l'època de la Reconquesta quan es va canviar la forma d'administració de la justícia. Tant el "Fuero Juzgo" com el "Código de las Partidas" recomanen la creació d'una institució "perquè ajudin el Rei barons savis". Aquest pensament va ser recollit pel Rei Alfons XI, i millorat per Joan I, i va ser portat a la pràctica pels Reis Catòlics, els quals, amb la reunió d'organismes per al coneixement dels afers d'alguns dels Regnes, van constituir el Consell de Castella (Real y Supremo Consejo de Castilla), que era el Cos consultiu dels Reis i Tribunal altíssim de Justícia, predecessor del Tribunal Suprem d'avui dia.

Entre les antigues lleis que van instaurar el Consell de Castella, en van reglar la funció i van donar les normes d'allò que havia de ser, cal destacar la Novíssima Recopilació, que al seu llibre IV i els 30 Títols que comprèn, ofereix prou coneixement del que va ser aquell alt Tribunal, i al seu Títol IV, Llei 5, donada pels Reis Catòlics, Ferran i Isabel, s'especifiquen les atribucions d'aquesta institució tan alta, els negocis que coneixia i aquells altres que no eren de la seva competència, i, d'aquesta manera, se'n determina la jurisdicció.

Aquest Consell estava regit per un President-Governador, amb trenta Ministres, distribuïts en cinc Sales: la de Govern, Justícia, Província, Mil i Cinc-cents i Alcaldes. D'aquestes Sales, la d'Alcaldes era competent per als afers criminals en darrera apel·lació, i la Sala de Mil Cinc-cents, dels recursos de nul·litat i segona suplicació.

Aquesta institució no només coneixia dels afers de Justícia, sinó d'altres de caire governatiu o administratiu, i es fa palesa una certa tendència a assumir el grau més alt de l'administració de justícia, amb la intervenció en nomenaments, inspeccions, el coneixement dels suplicatoris o recursos de les Cancelleries i Audiències, i de la resolució de competències, tot i que resten difuses entre les atribucions dels Alcaldes i Corregidors, perquè ambdues funcions es troben molt vinculades amb l'Autoritat Reial. Aquesta va ser la situació i l'estat legal del Tribunal més alt de la nació, fins que es va iniciar el moviment constitucional a Espanya.

La Constitució de Cadis

La influència dels filòsofs francesos i les llavors modernistes teories jurídiques de dret públic sobre organització i equilibri dels Poders de l'Estat van tenir un reflex a la Constitució de Cadis del 1812, fonament i base del Tribunal Suprem actual.

A l'informe de la Comissió encarregada de la formació del Projecte constitucional es van consignar els propòsits que van conduir a la seva creació: apartar, com era raonable i d'acord a principis justos, els afers governatius dispersos entre els diversos organismes suprems, dur-los al Consell d'Estat; procurar que, en cap dels casos, els Magistrats es veiessin distrets del seu august ministeri i conservar separades les facultats pròpies i les característiques de cada potestat judicial.

A l'apartat XVL d'aquell dictamen memorable, es va raonar la creació del Tribunal Suprem: "Delegada per la Constitució als Tribunals la potestat d'aplicar les lleis, és indispensable establir, perquè hi hagi sistema, un centre d'autoritat al qual es reuneixin totes les ramificacions de la potestat judicial. Per això mateix, s'estableix a la Cort un Suprem Tribunal de Justícia, que ha de constituir aquest centre comú. Els principals atributs d'aquesta Cort han de ser els de la inspecció suprema sobre tots els Jutges i Tribunals encarregats de l'administració de Justícia".

Un cop promulgada i jurada la Constitució el dia 19 de març de 1812, el següent 17 d'abril, per Decret, va quedar instaurat el Tribunal Suprem, tot i que la guerra de la independència i el setge a la ciutat de Cadis van impedir l'eficàcia de la nova estructuració constitucional de la justícia.

Amb el replegament de l'invasor, diuen els documents de l'època, es van traslladar a Madrid les Corts de Cadis, ja amb el caràcter d'ordinàries, i es van reunir el dia 15 de gener de 1814 al Teatre anomenat de los Caños del Peral i van prosseguir amb la seva tasca reformadora, van reformar el Reglament del Suprem Tribunal de Justícia per Decret del 13 de març de 1814, que no va tenir cap vigència per la inestabilitat de la situació política i perquè el primer acte de govern del Rei Ferran VII "el Desitjat", en tornar de l'exili, va ser la derogació de la Constitució i de tots els decrets de les Corts, per l'anomenat Manifest de València, de 4 de maig de 1814. Això va significar la tornada als Consells Reals i la confusió dels poders administratius i judicial, com si haguessin emanat del Poder Real.

Amb el triomf de Riego, va començar el que s'anomena "Trienni Constitucional", que va obligar Ferran VII a jurar la Constitució de 1812 i convocar les Corts Unicamerals que van desenvolupar una tasca legislativa paral·lela a la de les Corts de Cadis. Durant aquest període, es van abolir els antics Consells de la Corona i es va restablir el Suprem Tribunal de Justícia.

L'any 1823, amb la nova caiguda del constitucionalisme, Ferran VII declara, mitjançant el Real Decret d'1 d'octubre, nuls tots els actes de govern emesos des del 7 de març de 1820, i restableix el Consell de Castella, fins que l'any 1834, la Reina Isabel II suprimeix els antics Consells d'Espanya i d'Índies, i instaura, per Reial Decret de 24 de març, el Tribunal Suprem. Aquest tribunal estava format per tres Sales, una d'elles s'encarregava dels afers d'ultramar, i va rebre el nom de Tribunal Suprem d'Espanya i d'Índies, i les altres dues es van designar com el Tribunal Suprem de Guerra i Marina i el Tribunal Suprem d'Hisenda, de manera que va desaparèixer, definitivament, el Consell de Castella.

El 26 de setembre de 1835, el Reglament Provisional per a l'Administració de Justícia divideix el Tribunal Suprem d'Espanya i d'Índies en tres Sales, dues per a la Península i les Illes adjacents i una tercera per a ultramar, formades per quinze Magistrats, i els de les dues primeres Sales es rellevaven entre ells, anualment. Aquest Reglament va afavorir la unitat del procediment, i va acabar amb les pràctiques i costums de cada Tribunal. Es van imposar tràmits gratuïts en detriment dels aranzels, es va retallar l'abusiu arbitri judicial, sobretot en els de penal, es va intensificar la inspecció entre els diversos graus de l'administració i es va agreujar la feina dels Magistrats, en elevar-se el nombre de vots necessaris per dictar sentències.

El Títol V del Reglament de 1835 atribueix al Tribunal Suprem d'Espanya i d'Índies el coneixement en primera i segona instància d'algunes causes criminals o sobre jurisdiccions de senyoratges i delmes que abans eren competència del Consell de Castella, tanmateix, li manquen normes sobre recusacions, terminis per a personació, i especificació dels recursos i afers que estaven fora de la jurisdicció ordinària, com ara els eclesiàstics, militars, etc.

La nova ordenació organicaprocessal de 1835 es va completar amb les Ordenances per a les Audiències del 19 d'octubre d'aquell any, i el Reglament dels Jutjats de Partit, que va haver de vèncer les dificultats de les demarcacions agreujades pels drets adquirits d'Escrivents titulars, molts d'ells amb dret de successió.

Paulatinament, prossegueix la regulació d'aquest tribunal durant els anys següents, i així, una Real Ordre, no publicada, de 15 d'agost de 1836 canvia el nom de TRIBUNAL SUPREM D'ESPANYA I ÍNDIES pel de TRIBUNAL SUPREM DE JUSTÍCIA, el nom que li atorgava la Constitució de 1812.

Entre el període de 1840 a 1858, no va passar ni un sol any sense que es dictés alguna disposició sobre l'organització del Tribunal. Entre les més interessants hi ha la Llei de 16 de juny de 1841, que acaba amb els privilegis dels Tribunals de Navarra, que queden subordinats al Tribunal Suprem.

El Tribunal Suprem i Audiències Provincials

El Reial Decret de 5 de gener de 1844 crea al Tribunal Suprem i Audiències Provincials les Juntes Governatives, integrada cadascuna pel President del Tribunal, els Presidents de Sala i el Fiscal del Tribunal. Així mateix, aquesta disposició suprimeix la rotació anual dels Magistrats de cada Sala, i les vacants que es produeixen es cobreixen amb Magistrats de nova destinació.

Moltes de les disposicions d'aquesta època estan destinades a exaltar la Magistratura i a reforçar el seu prestigi, com la Real Ordre de 20 d'abril de 1844, per la qual es crea el Gran Collar de la Justícia, destinat al President del Tribunal Suprem, per enaltir-lo i com a distintiu de la més alta jerarquia judicial.

Un Reial Decret de 22 d'octubre de 1853 crea els Secretaris de Govern dels Tribunals en substitució dels Relators de la Sala de Govern.

L'any 1854, per Reial Decret de 17 de gener, es suprimeix la Sala d'Índies, i s'ordena que es reparteixin els seus afers entre les altres dues Sales, però es va restablir immediatament fins a la Llei Provisional del 1870.

L'any 1863, es van elevar al Govern tres projectes: el de la reforma de la Cassació Civil, pel que fa al tràmit d'admissió del recurs; el d'establiment del recurs de cassació en les causes Criminals i en darrer lloc el de reorganització del mateix Tribunal Suprem, amb un President, cinc Vicepresidents i trenta-un Magistrats, dividits en cinc Sales: Sala d'admissió en les causes Civils, Sala d'admissió en les causes Criminals, Sala Primera, Segona i Tercera. Formen la Sala de Govern el President del Tribunal Suprem, els cinc Vicepresidents i el Fiscal. En aquest darrer projecte, desapareixen la Sala d'Índies i s'acumulen els càrrecs de Relators i Escrivents al de Secretaris de Sala.

Aquests projectes estan recollits en una Llei de 30 d'abril de 1864 que va disposar que la Sala Primera havia d'estar formada per dues Seccions, amb un President i vuit Magistrats cadascuna, i la Sala d'Índies integrada per un President i sis Ministres, amb les mateixes competències anteriors.

La Llei de Bases d'11 d'abril de 1868 autoritza el Govern perquè tiri endavant una reforma gradual de l'Organització dels Tribunals, el Tribunal Suprem estaria format de la manera següent: Un President, quatre Presidents de Sala, vint-i-sis Ministres, un Fiscal, un Tinent Fiscal i els seus auxiliars.

Els governs que van seguir a la Revolució de 1868 van realitzar reformes importants a l'Administració de Justícia, entre les quals hi havia les següents:

El Decret de 13 d'octubre de 1868, que remet a la jurisdicció ordinària del Tribunal Suprem el coneixement dels afers contenciosos-administratius, i crea una Sala perquè n'entengui, i suprimeix la Secció Contenciosa del Consell d'Estat, que era la que coneixia d'aquests afers.

El Decret-Llei de 6 de desembre d'aquell mateix any, que suprimeix els furs especials i retorna a la jurisdicció ordinària les causes civils i criminals que coneixien els Tribunals eclesiàstics, i refon al Suprem el Tribunal de les Ordres Militars, que molt més endavant torna a tenir jurisdicció pròpia, i acaba amb els Tribunals de Comerç i d'Hisenda.

Com a coronament d'aquesta reforma, s'aprova la Llei Provisional d'Organització de Tribunals, de 15 de setembre de 1870, al Títol I, Capítol V, de la qual es disposa que el Tribunal Suprem estarà integrat per un President, quatre Presidents de Sala i vint-i-vuit Magistrats. Hi haurà una Sala de Govern i quatre de Justícia: Primera Civil, Segona d'admissió de les causes Criminals, Tercera de cassació de les causes Criminals i Quarta de recursos contra l'Administració Pública. Cada Sala té el seu President i set Magistrats. Al Capítol VI, Títol VI, es regulen les competències de les Sales que coneixen de les qüestions de competència, dels recursos de força, dels recursos de queixa i dels de cassació per trencament de forma i infracció de llei. El Tribunal reunit en Ple, en instància única i en judici oral i públic coneixerà de les causes contra Ministres, President de les Corts, President del Tribunal Suprem o els de Sala, Magistrats del Tribunal o de les Audiències i Magistrats de Sala.

El 1875, per la Llei de 20 de gener, es va tornar a confiar al Consell d'Estat la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, que més endavant, i per virtut de la Llei de 4 d'abril de 1904 i Reial Decret de 8 de maig següent, es va tornar a encomanar a aquest Tribunal Suprem.

Reorganització del TS

Amb la República, per Decret de 6 de maig de 1931, es reorganitza el Tribunal Suprem en cinc Sales: Primera: per a les causes Civils; Segona: per a les causes Criminals; Tercera i Quarta: per a les causes Contencioses-Administratives: i Cinquena: per a les causes Socials.

La Constitució de 1931 crea una Sala Sisena de Justícia militar, que assumeix les competències del Consell Suprem de Guerra i Marina.

La Constitució actual de 1978 dedica el seu títol VI al Poder Judicial, i el seu article 123 al Tribunal Suprem, i el reconeix com l'òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres, amb jurisdicció a tota Espanya, el President del qual és nomenat pel Rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial, en la forma que la Llei determini.