SUMARI:

1. Introducció: La creació de la Xarxa Europea de Consells de Justícia

2. La Xarxa Europea de Consells de Justícia 

3. Grups de treball de la XECJ

1. INTRODUCCIÓ: LA CREACIÓ DE LA XARXA EUROPEA DE CONSELLS DE JUSTÍCIA (XECJ)

Al novembre de 2002 els òrgans de govern del poder judicial de tres Estats membres de la Unió Europea: El Consell de la Judicatura holandesa (Raad voor de rechspraak), juntament amb el Consell de la Magistratura belga, (Conseil Supérieur de la Justice) i el Servei de Tribunals irlandès (Courts Service) es van adreçar als seus homòlegs europeus proposant la celebració d'una conferència de Consells del Poder Judicial dels Estats membres de la UE. L'objectiu que es volia assolir en la proposta inicial dels promotors de la trobada era començar a crear espais de comunicació i d'intercanvi d'experiències entre els diversos òrgans de govern i d'administració del poder judicial ja que fins en aquell moment no s'havien creat, en l'àrea de la Unió Europea, iniciatives amb l'objectiu de crear espais permanents de trobada i de reflexió entre els consells de la magistratura europeus.

Aquesta proposta en relació amb el CGPJ va ser acceptada i la primera reunió va tenir lloc a l'Haia durant els dies 13 a 15 de novembre de 2003. S'hi es va crear un grup de treball informal constituent (embrió de l'actual Comitè Directiu), que es va encarregar de preparar un esborrany de carta fundacional per presentar-lo en un plenari constitutiu que se celebraria a Roma els dies 20 i 21 de maig.

Després de diverses trobades d'aquest grup de treball va tenir lloc el Plenari a Roma els dies 20 i 21 de maig de 2004 en què es van aprovar els Estatuts constitutius de la Xarxa Europea de Consells de Justícia (XECJ). Entre els seus membres fundadors hi ha el Consell General del Poder Judicial d'Espanya, que així  mateix va ser inicialment designat com a integrant del denominat Comitè Directiu (Steering Commitee), juntament amb els consells dels Països Baixos, Bèlgica, Irlanda, Itàlia, França i Polònia.

Des de l'inici de la seva activitat, els òrgans de la Xarxa han funcionat regularment. Després de l'última reforma dels Estatuts, els òrgans de govern de la XECJ són l'Assemblea General (que es troba amb una periodicitat anual); el Comitè Executiu (Executive Board), que es troba unes quatre o cinc vegades l'any, i el president. L'Assemblea General corresponent a l'any 2005 es va dur a terme a la seu de l'Escola Judicial del Consell General del Poder Judicial a Barcelona entre els dies 2 i 3 de juny.

L'última Assemblea General va tenir lloc a la ciutat de Varsòvia (Polònia) entre els dies 1 i 3 de juny de 2016 i en ella va sortir elegida presidenta la vocal del CGPJ Nuria Díaz Abad, qui exercirà el seu mandat per un període de dos anys (fins al juny de 2018). A l'Assemblea General de Varsòvia van ser elegits membres del Comitè Executiu de la XECJ els consells del Poder Judicial o institucions similars dels següents estats membres de la Unió Europea: França, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Eslovènia, Romania i Escòcia. A més, en aquesta Assemblea General es va acceptar la sol·licitud dels dos consells suprems judicials de Grècia per integrar-se a la XECJ com a membres de ple dret.

Per tant, en aquest moment són membres de ple dret de la XECJ els consells del Poder Judicial o institucions similars dels següents estats membres de la Unió Europea: Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Grècia (Consell Judicial Suprem de la Justícia Civil i Penal i Consell Judicial Suprem de la Justícia Administrativa), Hongria, Irlanda, Itàlia (Consell Superior de la Magistratura i Consell de Presidència de la Justícia Administrativa), Letònia, Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit (Anglaterra i Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia) i Romania. Són observadors de la XECJ els ministeris de Justícia o els consells del Poder Judicial dels següents estats de la Unió Europea o candidats a l'adhesió a la Unió Europea: Albània, Alemanya, Àustria, Xipre, Txèquia, Estònia, Finlàndia, Luxemburg, Macedònia, Montenegro, Noruega, Sèrbia, Suècia, Turquia, així com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea,     

2. LA XARXA EUROPEA DE CONSELLS DE JUSTÍCIA

La constitució de la Xarxa Europea de Consells de Justícia (XECJ) s'ubica dins de l'objectiu tendent a la creació d'un espai europeu de llibertat, seguretat i justícia.

Els objectius són la cooperació entre els membres en els àmbits següents:

• Anàlisi de les estructures i de les competències dels membres, i també l'intercanvi d'informació sobre aquestes estructures i competències.
• Intercanvi d'experiències en relació amb l'organització i el funcionament del poder judicial.
• Qüestions relacionades amb la independència del poder judicial i altres temes d'interès comú.
• Aportació de coneixements tècnics, i d'experiències, i la comunicació de propostes a les institucions de la Unió Europea i altres organitzacions nacionals i internacionals.

3. GRUPS DE TREBALL DE LA XECJ

La mecànica de funcionament de la Xarxa és crear una sèrie de grups de treball encarregats d'elaborar documents en què s'analitzen les qüestions més rellevants per als poders judicials dels diversos Estats membres de la Unió Europea, documents que poden servir de referent en la tasca institucional i que són fruit d'una reflexió conjunta dels seus integrants. Aquests resultats són validats per les assemblees generals, i els informes són posats a disposició del públic al web de la Xarxa Europea de Consells del Poder Judicial (https://www.encj.eu). A més, en cada Assemblea General se sol aprovar una declaració institucional relacionada amb algun dels temes tractats en la corresponent Assemblea o amb algun tema d'actualitat rellevant per als poders judicials dels estats d'Europa.