El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat de Navarra té el seu antecedent immediat en les antigues Audiències Territorials nascudes amb la Constitución del 1812, el text legal que és la pedra angular de
l’arquitectura jurídica espanyola. La Carta Magna sorgida de les Corts de Cadis va atorgar a les Audiències Territorials la competència de les causes civils i penals en el territori sota la seva influència.

Per primera vegada, s’establien les bases per què els jutges exercissin amb independència. Els jutges tenien la funció exclusiva de jutjar i fer complir el que estava jutjat i s’impedia a les Corts o al rei l’exercici de funcions jurisdiccionals, així com la potestat d’arxivar causes pendents o obrir judicis acabats.

Va haver d’esperar fins el 1835 per què veiessin la llum les Ordenances de les Audiències.  Van ser documents essencials que van dividir les Audiències en tres Sales diferents amb diferents competències jurisdiccionals:  dues sales Civil i una Sala penal.

Aquesta organització judicial va ser respectada per la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1870 i, en essència, es conserva encara, amb l'excepció de les jurisdiccions que s’han anat incorporant pel transcurs del temps i l’evolució de la societat.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra es va crear de conformitat amb el que disposa l’ Article 59 de la Llei Orgànica 13/1982, del 10 d’ agost, de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra.

Es va constituir, com els altres Tribunals Superiors d’Espanya, el 23 de maig 1989. Els Tribunals Superiors de Justícia, amb llur conformació i demarcació territorial actual, sorgeixen de la planta creada a l’article 26 de la Llei Orgànica del Poder Judicial de 1985. Es van constituir el 23 de maig 1989. Enrera van quedar les antigues Audiències Territorials, donant així pas a un model judicial que comprenia el mapa autonòmic i adaptat a les exigències de la Constitució de 1978. El Tribunal Superior de Justícia pren el nom de la comunitat autònoma.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra està actualment dividit en tres Sales, una per cada ordre jurisdiccional: el Civil i Penal, el Social i el Contenciós – Administratiu.  És el màxim òrgan judicial de la comunitat autònoma.

El Tribunal Superior de Justícia de Navarra es va crear de conformitat amb el que disposa l’ Article 59 de la Llei Orgànica 13/1982, del 10 d’ agost, de Reintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra.

El nou model territorial i competencial va suposar la desaparició de l’Audiència Territorial de Navarra, que agrupava les províncies de Navarra i Guipúscoa, així com la creació de la Sala  Civil i Penal i la sala Social, a les que s’atribuïen noves competències.

El Tribunal Superior de Justícia està ubicat en el Palau de Justícia de Pamplona.

El Palau de Justícia de Pamplona és un edifici situat al carrer de Sant Roc núm. 4, al barri de Sant Joan de Pamplona.  Disposa d’una magnífica comunicació amb la variant de Pamplona per l’accés en cotxe des d’altres municipis limítrofs.
En el seu entorn es troben el centre penitenciari, una plaça per als vianants, un gran pàrquing públic i tots els serveis públics necessaris: parada de taxis, parada d’autobús urbà, gran varietat de comerços, establiments hotelers, etc.
La construcció de l’edifici va finalitzar l’any 1996 i els autors del projecte van ser els arquitectes Manuel Sagastume i Àngel Farinós.

L’edifici té una superfície útil de 16.292 metres quadrats, distribuïts en dos mòduls: un orientat al carrer de Sant Roc, on es troba l’entrada principal i l’altre, amb una façana orientada al C/ Monastí d'Irache, on es troba una entrada independent pel jutjat de Guàrdia.

Al soterrani s’ubiquen el garatge, els arxius, els magatzems, les sales d’instal•lacions i els calabossos.

La planta baixa acull els següents serveis: Servei d’Informació, el Jutjat Decà, l’Institut Navarro de Medicina Legal, dos jutjats de Família, el Servei Comú d’Actes de Notificació i Execució (SCACE), el col•legi de procuradors, els serveis de manteniment i seguretat i dues sales de vistes, una d’elles especial per la celebració de bodes.
A la primera planta es troben els tres jutjats social, un jutjat mercantil, un jutjat de vigilància penitenciària, el servei d’arxiu, la sala de premsa i sis sales de vistes (una d’elles per judicis amb jurat).

A la segona planta es troba l’Audiència Provincial (amb tres seccions), un jutjat de violència sobre la Dona, un jutjat de menors, la fiscalia de Civil i menors, el Jutjat Penal núm. 4, la sala d’informàtica, la sala de togues dels advocats i tres sales de vistes.

A la tercera planta, s’ubiquen la fiscalia, tres jutjats Penal, quatre jutjats d’Instrucció i dues sales de vistes.

A la quarta planta, tres jutjats contenciosos, sis de primera instància i tres sales de vistes.

La cinquena i sisena plantes es destinen al Tribunal Superior de Justícia, una sala de reunions per visites institucionals, una sala per actes protocol•laris, la biblioteca i una sala de vistes.