El Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó té el seu antecedent immediat en les antigues Audiències Territorials nascudes amb la Constitució de 1812, el text legal que és la pedra angular de l'arquitectura jurídica espanyola. La Carta Magna sorgida de les Corts de Cadis va atorgar a les Audiències Territorials la competència de les causes civils i penals al territori sota la seva influència.

Per primera vegada, s'establien les bases perquè els jutges exercissin amb independència. Els jutges tenien la funció exclusiva de jutjar i fer complir el jutjat i s'impedia a les Corts o al Rei l'exercici de funcions jurisdiccionals, així com la potestat d'arxivar causes pendents o obrir judicis finalitzats.

Va caldre esperar fins a 1835 perquè veiessin la llum les Ordenances de les Audiències. Van ser uns documents essencials que van dividir les Audiències en tres Sales diferents amb diferents competències jurisdiccionals: dues Sales civils i una Sala penal.

Aquesta organització judicial va ser respectada per la Llei orgànica del poder judicial de 1870 i, en essència, es conserva encara, amb l'excepció de les jurisdiccions que s’han anat incorporant pel transcurs del temps i l'evolució de la societat.

Els Tribunals Superiors de Justícia, amb la conformació i la demarcació territorial actual, sorgeixen de la planta creada a l'article 26 de la Llei orgànica del poder judicial de 1985. Es van constituir el 23 de maig de 1989.

Enrere van quedar les antigues Audiències Territorials, i es va donar pas així a un model judicial que comprenia el mapa autonòmic i adaptat a les exigències de la Constitució de 1978.

Els Tribunals Superiors culminen d'aquesta forma l'Espanya de les Autonomies, si bé es configuren com a Poder de l'Estat no descentralitzat, dependents del Consell General del Poder Judicial, davant els poders executiu i legislatiu que sí que tenen la seva versió autonòmica.

Història del Palau de Justícia

El 30 de juliol de 1871 es va acordar la construcció d’un edifici a l’actual Avinguda de la Isla 10, que acull la seu definitiva de l’Audiència Territorial. El desembre de 1872 ja es tenien els plànols de tres dels llocs que s’havien proposat. L’edifici ocupava una superfície de 11.410 metres quadrats, dels quals se’n va destinar un rectangle de 73 per 53 metres per al nou edifici.

Amadeo de Saboya, en el seu pas per Burgos, va col•locar-hi la primera pedra el 22 de juliol de 1872 però, atesa l’abdicació del Rei i la instauració i l’enderrocament de la República, els treballs preliminars es van retardar bastant.

Al concurs convocat per al procés de construcció (que no havia de superar les 450.000 pessetes), s’hi van presentar nou projectes, dels quals l’Acadèmia de San Fernando (després de l’informe de 3 de novembre de 1874), va escollir els tres que van considerar més correctes. La corporació municipal, en els acords de 25 i 27 de desembre de 1875, va escollir l’arquitecte madrileny David Ruiz Jareño per realitzar el projecte. Les obres no van començar fins ben entrat el 1878.

Després de diversos problemes amb el pressupost (que va ascendir a 945.173 pessetes), la inauguració oficial del Palau de Justícia va tenir lloc el 28 de desembre de 1883, tot i que no va ser fins el 22 de gener de 1887 quan es va portar a terme l’entrega definitiva.

En aquest moment, i des del mes de setembre de 2007, l’edifici s’està rehabilitant i es preveu que les obres finalitzin el maig de 2011, i passarà així a ser la seu del Tribunal Superior de Justícia de Castella i Lleó.