Sin PerfilJutjats
Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció són òrgans unipersonals que exerceixen funcions jurisdiccionals tant en l'ordre civil com en el penal dins del territori de la seva competència anomenat partit judicial. El nom del partit judicial agafa la denominació del municipi on es troba la seva seu.
En l'ordre civil ofereixen la primera resposta als ciutadans en els conflictes que es poguessin suscitar davant d’ells. Les seves resolucions són susceptibles de recurs d'apel·lació davant de l'Audiència Provincial de la província on estan ubicats.
En l'ordre penal tenen encomanat l'enjudiciament dels judicis sobre delictes lleus, així com la instrucció dels delictes, que seran enjudiciats pels jutjats penals o, si escau, per les audiències provincials.
Es tracta dels òrgans judicials més propers als ciutadans tant per la seva ubicació en la capçalera dels partits judicials com per les seves competències que necessiten, en la majoria dels casos, la presència en les seves dependències dels interessats per a la pràctica de proves.
Els jutjats mercantils són jutjats especialitzats, dins l’ordre civil, en la resolució de conflictes sobre les matèries de caràcter predominantment mercantil que la llei els encarregui, així com en allò relacionat amb la matèria concursal.
El Jutjat Mercantil és competent per conèixer de totes les qüestions que se suscitin en matèria concursal, en els termes previstos en la seva Llei reguladora i sens perjudici del que disposa l’article 85.6 LOPJ (competència dels jutjats de Primera Instància per conèixer en l’ordre civil dels concursos de persona natural que no sigui empresari en els termes previstos en la seva Llei reguladora) i, en nom de la unitat del procediment, d’altres matèries pertanyents a diverses disciplines considerades de transcendència especial per al patrimoni de les parts en concurs.
Tenen la seva seu a la capital de província i tenen jurisdicció sobre la mateixa, encara que es poden establir jutjats mercantils que estenguin la seva jurisdicció a dos o més províncies d'una mateixa comunitat autònoma.
Els jutjats mercantils es van crear arran de la reforma de la Llei concursal 8/2003, de 9 de juliol i van entrar en funcionament l'1 de setembre de 2004.
Els jutjats mercantils d'Alacant tenen competència, a més, per conèixer, en primera instància i de forma exclusiva, de tots aquells litigis que es promoguin a l'empara del que preveuen els Reglaments número 40/94, del Consell de la Unió Europea, de 20 de desembre de 1993, sobre la marca comunitària, i 6/2002, del Consell de la Unió Europea, de 12 de desembre de 2001, sobre els dibuixos i els models comunitaris. En l'exercici d'aquesta competència, els jutjats esmentats estendran la seva jurisdicció a tot el territori nacional, i a aquests efectes es denominaran jutjats de marca comunitària.
A cada província, i amb seu a la seva capital, hi haurà un o diversos jutjats penals. Podran establir-se jutjats penals la jurisdicció dels quals s’estengui a un o diversos partits de la mateixa província, de conformitat amb el que disposi la legislació sobre demarcació i planta judicial, que fixarà la ciutat on tindran la seva seu. Els jutjats penals prendran la seva denominació de la població on tinguin la seu (article 89 bis LOPJ).
Els jutjats penals seran competents per al coneixement i veredicte de les causes per delictes als quals la Llei assenyali una pena privativa de llibertat de durada no superior a cinc anys o pena de multa, independentment de la quantitat, o qualsevol altra de naturalesa diferent, ja siguin úniques, conjuntes o alternatives, sempre que la seva durada no excedeixi els deu anys, així com per delictes lleus, siguin incidentals o no, imputables als autors d’aquests delictes o a altres persones, quan la comissió del delicte lleu o la seva prova estiguin relacionats amb aquells (article 14.3 LECrm.)
Per tal de facilitar el coneixement dels assumptes instruïts pels jutjats de violència sobre la dona, i tenint en compte el nombre d’assumptes existents, un o diversos jutjats hauran d’especialitzar-se a cada província, de conformitat amb el que preveu l’article 98 de la LOPJ.
Correspon així mateix als jutjats penals l’execució de les sentències dictades en causes per delicte greu o menys greu pels jutjats d’instrucció, el reconeixement i l’execució de les resolucions que imposin sancions pecuniàries transmeses per les autoritats competents d’altres estats membres de la Unió Europea, quan aquestes hagin de complir-se en territori espanyol, i els procediments de decomís autònom pels delictes per al coneixement dels quals siguin competents.
Aquests jutjats van entrar en funcionament el 29 de juny de 2005. La Lleiorgànica contra la Violència de Gènere 1/2004 va aprovar la creació d'òrgans judicials especialitzats en violència sobre la dona. Els jutjats de violència sobre la dona tramiten tots els assumptes, els procediments i els recursos que marca aquesta llei.
La Lleiintegral contra la Violència de Gènere disposa que en cada partit judicial hi hagi, com a mínim, un òrgan judicial que assumeixi les competències pròpies d'aquests jutjats de manera que es garanteixi a totes les víctimes una resposta judicial especialitzada.
L’àmbit i les competències d’aquest tipus de jutjats apareixen regulats en els articles 87 bis i 87 ter de la LOPJ.
Són òrgans judicials unipersonals que coneixen en primera o en única instància dels recursos contra els actes i les disposicions de les administracions públiques que la llei determina. El seu àmbit territorial és la província, en la capital de la qual tenen la seva seu.
El jutjat contenciós administratiu soluciona els conflictes entre ciutadans o persones jurídiques i les administracions públiques, així com els conflictes que es plantegen entre les administracions. S’ocupa, a més, de recursos sobre determinats actes administratius de les comunitats autònomes i de les entitats locals o de (també de les entitats i de les corporacions que en depenen o que hi estan vinculades), així com dels recursos d'estrangeria; i contra actes de les Juntes Electorals.
Els jutjats socials coneixen els processos en matèria laboral i de seguretat social com a primera i única instància que no estiguin atribuïts a altres òrgans d'aquest ordre jurisdiccional. Actuen sobre la província encara que si la llei ho estableix es poden encarregar d'un o de més partits judicials de la mateixa província.
Tutelen els drets dels presos durant el seu internament, controlen el compliment de les penes privatives de llibertat, i resolen tot el que afecta els interns de centres penitenciaris. Les seves resolucions es poden apel•lar a l'Audiència Provincial on es trobi el centre penitenciari.
Les funcions dels jutjats de vigilància penitenciària inclouen des de l'execució de penes privatives de llibertat, sobre les mesures de seguretat, d'empara dels drets i els beneficis dels interns dins dels edificis penitenciaris així com altres que marqui la llei penitenciària. L'àmbit territorial és el d'una o més províncies i tenen la seva seu a la capital de la província.
Coneixen dels delictes comesos per persones majors de catorze anys i menors de divuit i d'acord a la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la Responsabilitat Penal dels Menors, són també competents per conèixer, executar i resoldre sobre la responsabilitat civil.
Són, per tant, els encarregats sobre els menors que hagin incorregut en conductes tipificades per la llei com a delicte o falta. El jutge de menors també rep l'expedient instruït pel fiscal per adoptar la decisió corresponent. Els jutjats de menors tenen competències a tota la província i es troben a les capitals corresponents.
Correspon a aquests jutges resoldre aquests assumptes i vigilar les mesures correctores que se'ls imposi, una vigilància que pot durar fins als 23 anys d'edat.