El tribunal de la sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va celebrar judici a Laura Borràs i Castanyer i a Isaïes H. i Florensa i Andreu P. i Martín pels delictes de prevaricació, delicte continuat de falsedat en document oficial i delicte continuat de falsedat en document mercantil, ha dictat sentència que, per majoria, disposa: 

Condemnar a Laura Borràs pel delicte continuat de falsedat en document oficial i com inductora d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil, a les penes de presó de 4 anys, 6 mesos i un 1 dia, multa de 15 mesos i un 1 dia, amb una quota diària de 80 euros i una responsabilitat personal subsidiària d'un dia per cada dues quotes no abonades, i inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupacions o càrrecs públics electius i de funcions de govern o administració, en l'àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per 4 anys i un 1 dia.

Condemnar a Laura Borràs per prevaricació administrativa a les penes d'inhabilitació especial per a l'exercici d'ocupacions o càrrecs públics electius i de funcions de govern o administració, siguin en l'àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per temps de 9 anys. 

Condemnar a Isaías H. com a cooperador necessari del delicte continuat de falsedat en document oficial i com a autor d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil, amb la concurrència de la circumstància atenuant molt qualificada per analogia amb la de confessió, a les penes de presó per 2 anys, amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu, multa de 7 mesos, amb una quota diària de 10 euros i una responsabilitat personal subsidiària d'un dia per cada dues quotes no abonades, i inhabilitació especial per a contractar amb les administracions públiques o els seus ens dependents per temps d'1 any i 10 mesos. 

Condemnar a Andreu P. (per elaborar pressupostos i factures al seu nom com a treballador autònom o a través de la seva empresa APMGC&CE, SL, i confeccionar els documents, seguint les indicacions que li donava el Sr. H., conscient que els treballs ja s'havien realitzat, com a cooperador necessari del delicte continuat de falsedat en document oficial i com a autor d'un delicte continuat de falsedat en document mercantil, amb la concurrència de la circumstància atenuant molt qualificada per analogia amb la de confessió, a les penes de presó per 1 any i 2 mesos, amb l'accessòria d'inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu, multa de 5 mesos, amb una quota diària de 15 euros i una responsabilitat personal subsidiària d'un dia per cada dues quotes no abonades, i inhabilitació especial per a contractar amb administracions públiques o els seus ens dependents per temps d'1 any i 1 dia. 

Condemnar a Laura Borràs a pagar les costes del procés en la proporció de dues sisenes (2/6) parts; a Isaías H. en la proporció d'una sisena (1/6) part; i a Andreu P. en una altra sisena (1/6) part del total de les causes; i declarar d'ofici les restants dues sisenes (2/6) parts. 

Absoldre a Isaías H. i a Andreu P. del delicte de prevaricació administrativa a títol de cooperadors necessaris perquè la temporalitat  de la suposada comissió del delicte no permet acreditar l’animositat pròpia del tipus penal.

Proposar al Govern la concessió d'un indult parcial en favor de Laura Borràs en referencia, exclusivament, a la pena de presó imposada i en el temps que excedeixi dels dos anys com a durada màxima. 

La sentència considera provat per majoria que l'adjudicació directa a l'acusat Sr. H. dels treballs de creació, desenvolupament i manteniment de la web de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), “en el moment i en les condicions en què va quedar consolidada, prescindint de tot procediment regular, va fer fallida tots els principis que regeixen en matèria de contractació pública, entre ells, el de publicitat i transparència, el principi de lliure accés i concurrència de licitadors interessats en la prestació del servei, així com els principis de no discriminació i igualtat de tracte entre els candidats, a més de la lliure competència en la conformació dels preus, principi determinant d'una eficient utilització dels fons públics gestionats, en aquest cas, per la ILC”. 

Explica la sentència que “l'adjudicació realitzada per la Sra. Borràs i Castanyer en favor del Sr. H. Florensa, a més d'haver-se aprovat de forma completament aliena a qualsevol procediment de contractació, manca de tota descripció sobre les característiques dels treballs o serveis a prestar per l'adjudicatari, el Sr. H., com són desconegudes les condicions essencials de la prestació compromesa, entre elles els termes i terminis de lliurament, durada del contracte, preu i càlcul de valor dels serveis adjudicats”. Per a la majoria del tribunal, això evidencia que “es va tractar d'un contracte dissenyat, decidit i executat amb únic sotmetiment a la voluntat personal de qui tenia tota l'autoritat per a contractar i autoritzar el seu pagament, la Sra. Borràs i Castanyer com a directora de la ILC”. 

Es considera que “l'encàrrec i l'adjudicació dels treballs encomanats al Sr. H., per a la creació, desenvolupament i manteniment de la web de la ILC, ho realitza la Sra. Borràs i Castanyer com a directora de la ILC i per tant com a òrgan de contractació de la institució, amb plena consciència que estava encarregant uns treballs i produint una adjudicació directa que prescindia dels més elementals requisits previstos per a la contractació administrativa, coneixent com coneixia l'existència d'un concert de la Generalitat amb el CTTI que recomanava assignar a aquest centre tecnològic el desenvolupament i gestió de totes les TICs del Govern de la Generalitat i els seus ens dependents, com també sabia i era conscient que els contractes d'obres o serveis havien de ser subjectes als procediments de contractació vigents i vinculants per a totes les administracions públiques”. 

La sentència explica que “el delicte de prevaricació administrativa s'ha comès i ha quedat perfeccionat com a unitat delictiva des que es produeix l'adjudicació verbal i directa que l'acusada Sra. Borràs i Castanyer, com a directora i òrgan de contractació de la ILC, va realitzar al també acusat Sr. H. dels treballs de creació, desenvolupament i manteniment de la web de la ILC, com a unitat funcional i sense limitació temporal, menyspreant i prescindint dels tràmits i procediments preceptius en tota contractació administrativa de l'envergadura que corresponia als treballs encarregats al referit Sr. H.; per tant, no podem acollir la tesi acusatòria de trobar-nos davant una pluralitat de resolucions prevaricadores, tantes com acords d'adjudicació recaiguts en els diferents (18) contractes menors seguits per al cobrament dels treballs realitzats pel Sr. H., sinó davant una única resolució (amb omissió) i un únic delicte de prevaricació”. 

I agrega que “els successius procediments seguits per les vies previstes per a la contractació menor no obeeixen més que a la necessitat de donar cobertura formal i administrativa als pagaments obligats pels serveis contractats en l'acord d'adjudicació verbal, únic i real, del qual resulta, d'una banda, el compromís per part del Sr. H. de crear, desenvolupar i mantenir la web de la ILC, i per part d'aquesta última, de fer pagament pels treballs realitzats que, en la mesura en què procedien d'una adjudicació decidida sense procediment regular cap, necessitava d'una aparença d'autorització formal de pagaments, que l'acusada Sra. Borràs i Castanyer va decidir obtenir a través de tants contractes menors com fossin necessaris per a abonar els serveis prestats pel Sr. H. en compliment de l'encàrrec i adjudicació funcional única”. 

Afirma el tribunal per majoria que les conductes declarades provades i atribuïdes a Laura Borràs i Castanyer, com a directora de la ILC i com a òrgan administratiu de contractació, “en emetre i signar tantes resolucions d'adjudicació com expedients de contractació van ser tramitats com a contractes menors, amb plena consciència que, amb elles, s'estava fraccionant fictíciament els treballs ja adjudicats de manera directa al Sr. H. Florensa”. I agrega que amb això “s'estava possibilitant el seu pagament sense traves ulteriors que poguessin procedir dels serveis d'intervenció del Departament de Cultura de la Generalitat i de la Sindicatura de Comptes, realitzen invariablement altres tants delictes de falsedat en document oficial de l'art. 390.1.2n i 4t del CP, perquè aquesta és la naturalesa pròpia de les resolucions que posen fi a un expedient administratiu d'adjudicació d'obres o serveis, i perquè totes elles són mentideres, en la mesura en què resolen altres tants procediments administratius de contractació menor ficticis, com ha estat una ficció la concurrència aparent de tres licitadors en cadascun dels expedients de contractació menor tramitats havien estat creats artificialment en execució del pla d'actuació decidit per la directora de la ILC, la Sra. Borràs i Castanyer, amb l'única fi d'aconseguir ocultar la contractació prevaricadora i esgotar els seus efectes, amb el pagament dels treballs realitzats, sense ser descoberta la il·legalitat en els controls ulteriors al fet que ve sotmesa tota la contractació pública per part de la Intervenció de la Generalitat”. 

“El rellevant a aquest efecte”, continua la sentència, “és que la Sra. Borràs i Castanyer, durant la totalitat del període en què va dur a terme els fets descrits com provats, va exercir el càrrec de directora de la Institució de les Lletres Catalanes, i per tant sobre ella requeia la responsabilitat màxima en la gestió ordinària de la ILC, al mateix temps que li corresponien les funcions d'òrgan de contractació; i és en aquesta qualitat en la qual va decidir contractar, ja des de l'inici del seu mandat al capdavant de la ILC, al també acusat Sr. H. Florensa els treballs de creació, desenvolupament i manteniment del portal web de la institució que dirigia, sense subjectar-se a cap dels procediments legalment establerts per a la contractació pública d'aquesta mena de treballs, sabent, com sabia, que es tractava d'una adjudicació que havia d'envoltar-se d'unes formalitats legalment establertes en garantia de principis bàsics de publicitat, transparència i lliure concurrència, que ja coneixia com a directora de la Institució i de les quals va ser advertida, des d'un primer moment, sense que per això modifiqués en res els seus designis d'adjudicar els treballs al Sr. H. Florensa en els termes que aquest va començar a desenvolupar ja des del mes de febrer de 2013 i fins al mes de gener de 2017”. 

El tribunal exposa que “tot i que les conductes sotmeses al nostre coneixement imposen la qualificació jurídica desenvolupada i porten fixades penes a les quals condueix de manera ineludible la mètrica penal vigent, considerem ara que les concretes activitats falsàries desplegades pels aquí acusats, a més de no estar orientades a l'obtenció d'un lucre personal, trobaven el seu únic sentit o raó de ser en l'emmascarament davant els organismes de control de la conducta prevaricadora inicial, per la qual la Sra. Borràs i Castanyer ja rep la conseqüència de pena prevista per al citat il·lícit en tota la seva dimensió”.

Respecte de Laura Borràs, la sentència explica que l'acumulació real i la suma de les penes previstes per al delicte de prevaricació administrativa amb les dispensades per al delicte continuat de falsedat documental comeses, “ens porta a considerar excessiva la durada de la pena privativa de llibertat en la mesura en què no admet cap possibilitat que pugui acollir-se a les fórmules substitutives de compliment”. I, per això, la decisió ha estat “proposar elevar al Govern una proposta d'indult parcial de la pena de presó en aquella part que excedeixi dels dos anys”. 

Vot particular 

La sentència inclou un vot particular discrepant, donant per no provats els fets que condueixen a les penes imposades:

•        a l’absolució del delicte de prevaricació dels acusats H. i P.;

•        a l’apreciació de la confessió d’ambdós com d’atenuant molt qualificada;

•        a la tipificació d'un delicte d'estafa de Laura Borràs, entenent que, en tot cas, Borràs seria inductora i H. i P. coautors, corresponent llavors a la Borràs, en el seu cas, una pena que, aplicant l'atenuant de dilacions indegudes, no hauria de superar els 21 mesos de presó;

•        i a l'aplicació de la inhabilitació, on el vot discrepant entén “més ajustat a dret que la inhabilitació especial abasti a tots aquells càrrecs o ocupacions públiques, siguin electius o no, i en qualsevol àmbit, que comportin gestió amb facultats de contractació”. I agrega: “La pena d'inhabilitació especial referida a totes aquelles ocupacions o càrrecs públics que comportin gestió amb facultats en de contractació, té un clar component retributiu i de prevenció general i especial, sense oblidar tampoc la resocialització que sens dubte constitueix la fi primordial de les penes”. 

*Laura Borràs, Isaïes H. i Andreu P. van ser jutjats en judici públic que es va celebrar els dies 10, 14, 20, 21, 22, 23, 27 de febrer i 1 març. 

**El Tribunal el van integrar els magistrats Jesús M. Barrientos (ponent), Fernando Lacaba i Dt.. Jesús Manzano (autora del vot particular).