La Cimera Judicial Iberoamericana és una organització que vertebra la cooperació i la concertació entre els Poders Judicials dels vint-i-dos països de la comunitat iberoamericana de nacions, i aglutina en un sol fòrum les màximes instàncies i els òrgans de govern dels sistemes judicials iberoamericans. Reuneix els presidents de les Corts Supremes i dels Tribunals Suprems de Justícia i els màxims responsables dels Consells de la Judicatura iberoamericans

L’objectiu principal de la Cimera Judicial Iberoamericana és l'adopció de projectes i d’accions concertades, des de la convicció que l'existència d'un patrimoni cultural comú constitueix un instrument privilegiat que, sens detriment del respecte necessari a la diferència, contribueix a l'enfortiment del Poder Judicial i, per extensió, del sistema democràtic.

En el seu format actual, la Cimera Judicial Iberoamericana és el resultat de la fusió o la convergència, a partir del mes de juny de 2004, de dues estructures anteriors: la Cimera Iberoamericana de Presidents de Corts Supremes i Tribunals Suprems de Justícia i la Trobada Iberoamericana de Consells de la Judicatura.

La Cimera Iberoamericana de Presidents de Corts Supremes i Tribunals Suprems de Justícia va ser al mateix temps el resultat d'un procés que es va iniciar a Madrid l'any 1990, i que va continuar en edicions successives durant els anys 1993 i 1997 (les dues a Madrid), 1998 i 1999 (les dues a Caracas), 2000 (a les Canàries), 2002 (a Cancún) i 2004 (a El Salvador). Per la seva part, la Trobada Iberoamericana de Consells de la Judicatura es va fer a Hondures, l'any 2004, la IV reunió plenària, després que les anteriors es fessin a Sucre (1998), a Barcelona (2000) i a Zacatecas (2002).

La Secretaria Permanent és l'òrgan tècnic de suport als membres del Cim, es troba en comunicació permanent amb ells, a través els Coordinadors Nacionals. La Secretaria està encarregada de traslladar informació complerta sobre les seves activitats; de recaptar i rebre, per igual conducte, les seves iniciatives i observacions; de convocar, si calgués, reunions de Coordinadors o d'experts; i de mantenir una estreta relació amb la Secretaria Pro Tempore, que s'encarrega de gestionar cada edició concreta del Cim Judicial Iberoamericà.

La seu de la Secretaria Permanent es determina per l'Assemblea Plenària, per un període de quatre anys, renovable. En l'actualitat l'ostenta la Suprema Cort de Justícia de l'Uruguai. Per primera vegada en la història del Cim, la Secretaria Permanent està representada per una dona, ministre de la Suprema Cort de Justícia de la República Oriental de l'Uruguai, Dra. Elena Martínez Rosso.

Com a resultats més rellevants ja assolits, els quals es poden consultar a la pàgina web de la Cimera se’n poden esmentar:

• L'aprovació de l'Estatut del Jutge Iberoamericà, que aspira a ser el paradigma o el referent que identifiqui els valors, els principis, les institucions, els processos i els recursos mínims necessaris per garantir que la funció jurisdiccional es desenvolupi de forma independent, defineixi el paper del jutge en el context d'una societat democràtica i estimuli els esforços que en aquest sentit desenvolupen els poders judicials de la regió.
• L'aprovació de la Carta de Drets de l'Usuari de la Justícia, amb vocació d'enumeració exhaustiva de tots els drets que assisteixen totes aquelles persones que requereixin el servei da l'Administració de justícia en l'àmbit iberoamericà.
• La constitució i el manteniment de l'Aula Iberoamericana. Programa de capacitació dirigit a jutges i a magistrats iberoamericans amb què, mitjançant un sistema de beques concedides pel Consell General del Poder Judicial del Regne d'Espanya, es persegueixen, entre d’altres, els objectius següents:
  • Posada a disposició de la comunitat jurídica iberoamericana l'experiència en matèria de formació judicial.
  • Aproximació dels vincles existents entre les Corts i Tribunals Suprems i els Consells de la Judicatura dels països iberoamericans.
  • Consolidació d'un marc de trobada d'alt nivell acadèmic entre els jutges i magistrats espanyols i els iberoamericans, que constitueixi una referència en els diferents àmbits relacionats amb l'exercici de la funció jurisdiccional.
  • Implementació d'una comunitat judicial iberoamericana que faciliti l'intercanvi d'experiències, d’informació i de projectes d'investigació.
• La creació de la Xarxa Iberoamericana d'Informació i Documentació Judicial (IberIUS). concebuda com a una comunitat de cooperació, de concertació i de suport recíproc entre els Centres i les Unitats d'Informació i de Documentació Judicial dels països iberoamericans. El seu propòsit és contribuir a enfortir l'Estat de Dret dels països que la componen, i posar a disposició dels integrants de les judicatures respectives la informació i la documentació judicial rellevant que els permeti millorar la qualitat de les decisions preses, i faci accessible al públic en general la informació necessària per conèixer els sistemes de justícia i els mitjans per exercir els drets que els assisteixen. Tot això per mitjà de la interconnexió, la consulta, la difusió, l’intercanvi i els altres serveis d'informació i de documentació judicial dels sistemes judicials dels països iberoamericans.
• La creació de la Xarxa Iberoamericana d'Escoles Judicials (RIAEJ). La Xarxa Iberoamericana d'Escoles Judicials es crea per acord de la II Trobada Iberoamericana de Consells de la Judicatura, celebrat a Barcelona el mes de març de 2001, i per acord de la VI Cimera Iberoamericana de Presidents de Corts Supremes i Tribunals Suprems de Justícia, celebrat a les Canàries el mes de maig de 2001. La RIAEJ es constitueix des del seu inici com una comunitat d'enllaç per a la cooperació, la concertació i el suport recíproc entre les escoles judicials i els centres públics de capacitació judicial d'Iberoamèrica, que contribueix a l'intercanvi d'informació sobre programes, metodologies i sistemes de capacitació judicial, facilita la coordinació d'activitats que interessen als seus membres i planifica activitats conjuntes de capacitació. Tot això amb el suport d’una estructura organitzativa flexible, respectuosa de l'autonomia de cada un dels seus membres, que aprofita la tecnologia disponible per facilitar el compliment dels seus objectius.
• La posada en funcionament del Centre Iberoamericà de Capacitació Judicial Virtual. Aquest centre es crea per acord de la VI Cimera Iberoamericana de Presidents de Corts Supremes i Tribunals Suprems de Justícia, celebrada a les Canàries el mes de maig de 2001. El Centre Iberoamericà de Capacitació Judicial Virtual va ser inicialment visualitzat com un instrument per a l'enfortiment de la carrera judicial, que té com impacte facilitar a les Escoles Judicials un instrument que els permetrà proporcionar una capacitació efectiva, uniforme i accessible a jutges i a magistrats iberoamericans, mitjançant l'ús de tecnologia d'avantguarda per a la capacitació judicial a distància. D'aquesta forma, les Escoles Judicials poden superar algunes limitacions importants lligades als programes d'educació presencial.
• La posada en funcionament d'una Xarxa Iberoamericana d'Assistència Judicial (IberRED), concebuda com un instrument facilitador de l'assistència judicial internacional i com un pas fonamental en la conformació d'un Espai Judicial Iberoamericà, entès com un escenari específic on l'activitat de cooperació judicial sigui objecte de mecanismes reforçats, dinàmiques i instruments de simplificació i agilitació que, sens detriment de l'àmbit de competència dels poders legislatius i executius dels Estats representats, permetin una activitat d'aquest tipus adequada i d’acord amb les exigències.
• L’aprovació del Codi Iberoamericà d’Ètica Judicial, que especifica els deures jurídics que contribueixen a definir l’excel·lència judicial, tot apel·lant al compromís íntim del jutge amb l’excel·lència i amb el rebuig de la mediocritat, i concebut com un instrument esclaridor de les conductes ètiques judicials i pauta de qualitat ètica al servei de la justícia.
• L’aprovació de les Cent Regles de Brasília per a l’accés a la justícia de persones en condició de vulnerabilitat. Contenen, d’una banda, uns principis d’actuació o idees bàsiques que han d’inspirar la matèria, tot aportant elements de reflexió sobre els problemes d’accés a la justícia dels sectors més desafavorits de la població i, de l’altra, estableixen una sèrie de recomanacions que poden ser útils en l’actuació dels responsables de les polítiques públiques judicials i dels servidors i operadors del sistema judicial.
• L’aprovació de la Carta Iberoamericana de Drets de les Víctimes, que pretén desenvolupar les Cent Regles de Brasília per a l’accés a la justícia, en matèria de víctimes en general i de delictes en particular.
• La constitució de la Xarxa Iberoamericana de Gestió i Recerca per a la Qualitat en la Justícia (RIGICA-Justicia), amb l’objectiu de garantir i millorar els serveis que presta l’Administració de justícia en els estats membres mitjançant la promulgació de normes de qualitat, intercanvis d’experiències, recerca, publicació i difusió d’estudis, per a la promoció, definició i execució de polítiques públiques de gestió de qualitat en els poders judicials.