Com funciona el TSJ Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és la màxima expressió del Poder Judicial a la comunitat autònoma. Es va constituir el 23 de maig 1989 com a òrgan integrant de l’estructura judicial. Els Tribunals Superiors de Justícia sorgeixen de la planta prevista a l'article 26 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.

Està integrat per tres sales de justícia:

  • Sala Civil i Penal
  • Sala Contenciosa Administrativa
  • Sala Social


Sala Civil i Penal TSJC
En matèria civil té les competències de veure els recursos de cassació i de revisió contra les resolucions d’òrgans jurisdiccionals de Catalunya en matèria de dret civil català. Resol, com a única instància, les demandes de responsabilitat civil contra autoritats polítiques i judicials que estan considerades persones aforades.

En matèria penal La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya coneix de les causes penals contra determinades persones que pel seu càrrec són considerades aforades, com per exemple, alts representants de la Comunitat Autònoma madrilenya, i de la instrucció i sentència de les causes obertes contra jutges, magistrats i membres del Ministeri Fiscal per delictes o faltes comesos en l’exercici del seu càrrec, sempre que aquesta atribució no correspongui al Tribunal Suprem.

La Sala Civil i Penal està presidida pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Formen part d’aquesta Sala 5 magistrats.


Sala Social TSJC
La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya s’encarrega dels processos que afecten als interessos dels treballadors i empresaris d’àmbit superior als jutjats socials. Entre les seves competències es troben també els recursos contra les resolucions dictades pels jutjats Socials i els jutjats Mercantils en matèria laboral o en incidents concursals que afectin als treballadors, així com les qüestions de competències entre els jutjats socials de la regió.

La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya està integrada per un president i 24 magistrats.



Sala Contenciosa Administrativa TSJC

La Sala Contenciosa - Administrativa és l’òrgan fiscalitzador de les administracions públiques a la regió de Catalunya. La Sala Contenciosa Administrativa veu com a única instància els recursos contenciosos contra actuacions de l’Administració que la llei no atribueix a cap altre òrgan d’aquesta jurisdicció. Coneix dels recursos relatius als actes de les entitats locals i autonòmiques, de les apel•lacions promogudes contra les resolucions dels jutjats Contenciosos i de les qüestions de competència entre aquests jutjats.

Està formada per un president i 25 magistrats en servei actiu, dividits en 5 seccions.

 

Sala de Govern


La Sala de Govern és l’òrgan de govern intern dels jutjats i els tribunals de la regió. El seu objectiu principal és organitzar el funcionament diari dels jutjats i els tribunals de la Comunitat Autònoma.

La Sala de Govern està integrada per 15 membres i té caràcter representatiu, ja que la meitat són escollits democràticament pels jutges i els magistrats de la Comunitat Autònoma.

El president de la Sala de Govern és el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Són membres nats, a banda del presidents del TSJC, el president de la Sala Contenciosa Administrativa i de la Sala Social, els presidents de les audiències provincials i el secretari de la Sala de Govern. També ho és el jutge degà de Barcelona.

La Sala de Govern té amplies competències per organitzar el funcionament dels jutjats i tribunals sota la seva responsabilitat.  Entre les seves funcions figuren:

  • Comprovar de què les places de jutges i magistrats titulars de dits òrgans judicials es trobin adequadament cobertes.
  • Analitzar les queixes que plantegen els ciutadans en relació a l’administració de Justícia.
  • Revisar les sancions que imposin els jutges a les persones que intervenen en els processos judicials.
  • Proposar al president visites d’inspecció.
  • Mantenir relacions institucionals amb altres administracions públiques per millorar el funcionament de l'administració de Justícia.
  • Elaborar estudis i propostes dirigides al Consell General del Poder Judicial.
  • Exercir les facultats disciplinàries sobre magistrats i jutges.