El tribunal imposa condicions a una condemnada del cas Palau de la Música i li suspès la pena de presó per pagaments mensuals i treball social

El tribunal, per majoria, valora que es compleixen el requisits que la llei estableix per acordar la suspensió de la pena de presó tot i la gravetat dels fets pels que fou condemnada. Entén, a més, que en matèria de responsabilitat civil, que és solidària, tots els seus béns estan a disposició de l’autoritat judicial per satisfer-la

Autor
Comunicación Poder Judicial

El tribunal de la secció 10ª de l’Audiència Provincial de Barcelona que va jutjar el conegut con a Cas Palau de la Música ha acordat per majoria suspendre la pena de presó de la condemnada Gemma M. per un període de cinc anys i imposar-li, d’acord amb la previsió que recull la llei en l’article 80.3 del Codi Penal, una sèrie d’obligacions:

1) Que no delinqueixi durant el termini de suspensió fixat.

2) que es realitzi dins el termini de la suspensió de tres cents seixanta cinc dies de treball en beneficis de la comunitat (un any).

3) Que, a més dels béns immobles ja embargats com a garantia i pagament de la responsabilitat civil, el peritatge del qual per organisme oficial es fixa en més d’un milió d’euros, aboni mensualment la suma de 500 euros a ingressar en el compte de consignacions del Tribunal cada mes entre els dies 1 al 5 i que iniciarà a partir del mes de novembre.

Gemma M. fou condemnada a 4 anys i 21 dies de presó pels delictes de malversació de diners públics, apropiació indeguda, tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsetat en document mercantil i falsetat contable, i al pagament de 1.500.821 euros, condemna que és conjunta i solidària amb Fèlix M. i Jordi M.. Aquests dos últims penats –Fèlix M. i Jordi M.- han estat en total condemnats a pagar una responsabilitat civil de 24.359.427,27 euros

En el cas de la penada Gemma M., afirma el tribunal per majoria, concorre els supòsits de l’art. 80.3 CP –al ser primària (no té antecedents penals), les tres penes imposades no són superiors a dos anys de presó i no és “reo habitual”.

La concurrència dels requisits, explica en interlocutòria el tribunal, no comporta un dret automàtic a la seva obtenció al no tractar-se d’un dret del penat, sinó d’una concessió potestativa del Tribunal que ha de se ponderada, cas a cas, atenent, com diu el precepte, a les circumstàncies personals del reo, la naturalesa dels fets, la seva conducta i en particular l’esforç per reparar el dany causat, així ho aconsellen. I, amés vinculat al compliment d’una sèrie d’obligacions.

Argumenta per això la majoria del Tribunal, que els fets pels que fou condemnada són de “caràcter greu”, atenent als fets declarats provats en la sentencia i la participació de Gemma M. en els mateixos com a Directora finança i responsable de l’àrea comptable des del 1-10-2013”. Afegeix a la resolució: “Los bienes jurídicos quebrantados son importantes con una gran repercusión social e institucional, y con perjuicios económicos muy elevados para las entidades del Palau de la Música. Los delitos por los que ha sido condenada evidencian la naturaleza y gravedad de los hechos”.

I conclou, atenent a les possibilitats recollides per la llei en vigor, que “la suspensión extraordinaria le debe ser concedida, tras valorar el resto de los parámetros a los que alude el precepto legal”:

1) És delinqüent primària, és a dir, no té antecedents penals previs als d’aquesta executòria. I, segons el full històric penal actualitzat, a dia d’avui, no ha tornat a delinquir des que van finalitzar els fets l’any 2009. No existeix per tant un pronòstic de reincidència.

2) Ha transcorregut molt de temps des de la comissió dels fets: onze anys -en el seu cas des de desembre de 2003 fins el 2009-, raó per la qual a la sentència està reconeguda l’atenuant de dilacions indegudes per les demores que es van produir en fase d’instrucció.

3) Té reconeguda en la sentència una atenuant analògica de confessió, a l’haver col·laborat amb l’acusació pública en el judici per la fixació dels fets que es van declarar provats conjuntament amb altres proves practicades.

4) Respecte el pagament de les responsabilitats civils i esforç reparador que segons l’art. 80.3 CP ha d’anar relacionat amb les “seves possibilitats econòmiques” és de destacar:

• Gemma M. fou condemnada al pagament de 1.500.821 euros, condemna que és conjunta i solidària amb Felix M. i Jordi M. Aquests dos últims penats–Felix M. i Jordi M.- han estat en total condemnats a pagar una responsabilitat civil de 24.359.427,27 euros. Consta en les actuacions que en fase d’instrucció va consignar quantitats amb una suma total de 128.951 euros per al pagament de les responsabilitats civils. Per altra banda, consta que es van oferir tres béns immobles com a garantia per al pagament de la responsabilitat personal xifrada en 500.000 euros en resolució acordada per l’Audiència de Barcelona. El valor de aquestes tres vivendes van ser peritades en la suma de 1.010.595 euros. Consta amb la peça de responsabilitat civil que, com a garantia per al pagament de la responsabilitat civil va oferir la resta de béns immobles que té com a patrimoni personal. El total de béns ofertats i embargats és la de cinc immobles i dos aparcaments.

El tribunal apercep expressament a la penada que en cas de cometre un delicte en el període de suspensió fixat, o en l’incompliment de tres dels terminis fixats com a pagament de la responsabilitat civil vinculats a aquesta suspensió, o l’incompliment greu i reitera de la realització dels 365 dies de treball en benefici de la comunitat, es revocarà la suspensió de l’execució de la pena acordada i s’ordenarà el compliment en centre penitenciari de les penes privatives de llibertat avui suspeses.

Aquesta decisió no ha estat unànime. La resolució inclou el vot particular d’un magistrat integrant del Tribunal que valora negativament la concessió de la suspensió de la pena de presó i discrepa de la interpretació realitzada per la majoria sobre les circumstàncies que han entès afavorir la concessió d’aquesta previsió extraordinària.