El Jutjat de Primera Instància número 24 de Palma ha estimat la declinatòria plantejada per Melià Hotels Internacional S.A. i en conseqüència ha declarat la falta de jurisdicció i de competència internacional dels tribunals espanyols per a conèixer de la demanda contra el grup hoteler per l’explotació d’uns terrenys a Cuba, que foren nacionalitzats pel govern cubà presidit per Fidel Castro. La Jutgessa en la seva interlocutòria decreta el sobreseïment de les actuacions i condemna a la part actora al pagament de les costes.

D’acord amb la resolució, després de la revolució de 1959, Fidel Castro “va decidir nacionalitzar tots els béns i empreses de persones naturals o jurídiques de nacionalitat cubana o constituïdes d’acord amb la llei cubana mitjançant l’aprovació de la Llei 890, publicada el dia 15 d’octubre de 1960”. L’aplicació d’aquesta Llei, que s’aprovà dins el marc d’una política estatal d’abolició global de la propietat privada, “provocà que de manera il·legítima segons el dret internacional, l’Estat Cubà confisqués els terrenys propietat de Santa Lucía Company S.A. i Sánchez Hermanos, que a partir d’aquells moments passaren a ser propietat de Cuba”. Meliá Hotels “aprofitant-se conscientment d’aquest acte obtingué de l’Estat Cubà una autorització per gestionar i explotar els terrenys situats a Playa Esmeralda”, apunta la interlocutòria. Aquests terrenys actualment són propietat d’una societat de l’Estat Cubà, Gaviota S.A.

Així doncs, la Jutgessa assenyala que la demanda ha estat dirigida contra una persona jurídica privada domiciliada a Mallorca que ha obtingut una autorització per l’explotació d’uns terrenys propietat de Gaviota S.A., una societat de l’Estat Cubà, però “resulta que el fonament principal de les pretensions de la part actora no són els negocis jurídics concrets que hagin pogut concertar Melià i Gaviota o les seves relacions mercantils”. Segons la resolució, “el vertader fonament de la demanda que ha donat lloc a aquest plet és la declaració d’il·licitud del títol de propietat que Cuba ostenta sobre els terrenys de Playa Esmeralda, on Melià explota dos hotels, i la responsabilitat en que hagi pogut incórrer la demandada per lucrar-se de dits terrenys tot i conèixer la forma en que aquests varen passar a ser propietat de l’Estat Cubà”.

En definitiva, d’acord amb la Jutgessa, les pretensions de la part actora es fonamenten en la valoració jurídica d’actes realitzats per un subjecte protegit per la immunitat de jurisdicció, Cuba, en el marc de la seva sobirania. És per això que “per aplicació del disposat a l’article 21 de la LOPJ, els Tribunals Civils espanyols no tenen jurisdicció per conèixer de la demanda que ha donat lloc al present plet”. A més, com que es tracta d’un bé propietat d’un Estat “ostenta també immunitat de jurisdicció”.

D’altra banda, d’acord amb el seu dret i els Tractats Internacionals dels que és part, “Espanya no té competència internacional per a que els seus Tribunals resolguin plets on s’exercitin accions reals sobre béns immobles situats fora del seu territori nacional”.
La resolució no és ferma, contra la decisió es pot interposar un recurs d’apel·lació que resoldrà l’Audiència Provincial.