La sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemna a Benat Solé i Barril per un delicte de desobediència a les penes de multa de set mesos amb una quota diària de vuitanta euros (16.800 euros), amb una responsabilitat personal subsidiària en el cas d’impagament d’1 dia per cada dues quotes insatisfetes, i inhabilitació especial per l’exercici de càrrecs públics electes i de funcions de govern o administració, siguin a l’àmbit local, provincial, autonòmic, estatal o supranacional per temps d’un any, així com l’abonament de les costes del procés.
Els fets que s’han declarat acreditatius en virtut de la prova proposada per les parts, admesa pel Tribunal i practicada contradictòriament en el judici oral, constitueixen el delicte de desobediència greu a resolucions judicials previst i penat a l’art. 410.1 CP*, i la seva autoria, recull la sentència, conforme al que disposa l’art. 28.1 CP, ha d’atribuir-se a l’honorable sr. Bernat Solé i Barril en la seva condició, en el moment dels fets, de batlle de la població d’Agramunt.

Les proves proposades per les parts, admeses per la Sala i practicades en el judici oral, i prenent en consideració les raons exposades en els seus respectius informes pel Ministeri Fiscal i per la Defensa han permès, segons el parer de tribunal, acreditar com a provat, en essència, que sent alcalde d'Agramunt, i també diputat al Parlament, va tenir coneixement personal i directe dels pronunciaments del Tribunal Constitucional respecte de la producció legislativa de Parlament de Catalunya sobre l'1-O i, per tant, de l'advertiment d'incórrer en delicte de desobediència si no s'abstenia d’implementar-la.

Segons la sentència, "l'acusat va conèixer, mitjançant la notificació personal que va ser objecte -també mitjançant la publicació al BOE-, el que el TC li ordenava i li prohibia fer en relació amb la votació de l'1 octubre 2017 al terme municipal d'Agramunt. També coneixia l'efecte vinculant d'aquest requeriment i les eventuals conseqüències penals derivades del seu incompliment ".

Recull la sentència judicial que "no només va permetre que el dia 25 de setembre de 2017 s'utilitzés, per una entitat denominada Esquerres per la Independència, el local propietat del municipi d'Agramunt situat en el núm. 75 de la Plaça del Mercadal, destinat al Casal Agramuntí i gestionat pel mateix Ajuntament, per a la celebració d'un acte públic o conferència destinada a promoure la participació ciutadana en el referèndum il·legal de l'1 d’octubre 2017, sinó que es va prestar a participar-hi com a orador, amb dues persones més, en la seva qualitat d'Alcalde d'aquesta localitat, a més de la de Diputat de Parlament de Catalunya, aprofitant l'ocasió per encoratjar públicament als oients a anar a votar el dia 1 octubre 2017 ".

I afegeix, entre altres extrems que "el mateix dia del referèndum il·legal va tenir una participació activa i decidida en el seu desenvolupament i bona finalitat, personant-se des del primer moment en el centre de votació i assumint de forma intermitent durant tota la jornada responsabilitats logístiques, de suport i d'assistència als organitzadors, com ara procurar puntualment les notícies autoritzades que li arribaven a ell des d'altres ajuntaments veïns sobre l'actuació a la comarca de l'Urgell de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat adreçada al compliment de l'ordre de l'autoritat judicial d'impedir la votació prohibida pel TC, i col·laborant decisivament en la presa de decisions capitals, com ara la d'amagar en un lloc segur les urnes amb els vots dipositats al seu interior i la documentació comprometedora relacionada amb la votació (actes) o, finalment , la d'avançar l'hora de tancament de la votació, davant la possibilitat que es personessin a la localitat les esmentades Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat per complir el mandat judicial d'impedir-la ".

El judici oral es va celebrar el 14 desembre 2020 com a conseqüència d'un procediment per querella interposada el 12 febrer 2019 pel Fiscal Superior de Catalunya contra Bernat Solé i Barril, per aquell temps alcalde de la localitat d'Agramunt (Urgell, Lleida) i Diputat de Parlament de Catalunya, per la comissió d'un presumpte delicte de desobediència per autoritat a resolucions judicials de l'art. 410.1 CP, querella que va ser admesa a tràmit per acte de 21 de març el 2019.

* El delicte de desobediència previst i penat en l'art. 410.1 CP és un delicte especial impropi, que només poden cometre els qui ostenten la condició d'autoritat o funcionari públic (art. 24 CP).