La magistrada-presidenta del Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de Balears ha dictat una sentència en la qual condemna per un delicte d'assassinat a presó permanent revisable a I.M.L. la mare que va tirar el seu nadó a un contenidor després de parir a Portocristo (Manacor); i a G.P.G. el seu cunyat. La resolució condemna també a R.M.L. la germana de la processada principal per un delicte d'omissió del deure de socors a la pena de dotze mesos de multa amb quota diària de 15 euros.

El Tribunal del Jurat va emetre un veredicte de culpabilitat contra I.M.L., G.P.G. i R.M.L. Els membres del Jurat van considerar a I.M.L. i a G.P.G. autors d'un delicte d'assassinat; i a R.M.L, germana de la principal acusada, autora d'un delicte d'omissió del deure de socors.

Segons la resolució, “Y. va tenir ocasió d'actuar d'una altra manera, però des de l'inici la seva conducta estava guiada pel desafecte i el desig de posar fi a la situació si s'avalua que va poder sol·licitar la presència d'una ambulància en la seva residència i va poder ser traslladada a un hospital on podrien haver-los atès de manera immediata”. La magistrada assenyala que “el conjunt de la prova practicada permet concloure que Y. i G. pretenien desembarassar-se de la bebè i van dur a terme tots els actes que van tenir al seu abast per a aconseguir el seu propòsit”.

D'acord amb la sentència, “abandonar a una nounada prematura en un contenidor d'escombraries, deixant-la a la seva sort, amb una climatologia adversa, suposa abocar-la a una mort segura”. “Concorre la traïdoria per desvaliment que consisteix en l'aprofitament d'una especial situació de desemparament de la víctima”, afegeix la magistrada.

La resolució apunta que “resulta que la mare que està obligada a cuidar, protegir i procurar als seus fills els recursos per a la seva subsistència, és precisament qui executa una acció menyspreable i l'abandona en un contenidor d'escombraries amb la intenció de posar fi a la seva vida, circumstància que justifica l'aplicació de l'agreujant de parentiu recollida en l'article 23 del Codi Penal”.

En relació al delicte d'omissió del deure de socors, la magistrada cita les sentències del Tribunal Suprem 248/2021 de 30 de març i la 167/2022 de 24 de febrer, en les quals l'alt tribunal analitza que l'article 195 del Codi Penal castiga a qui no socorre a una persona que es trobi desemparada i en perill manifest i greu, quan pogués fer-ho sense risc propi ni de tercers. A més de l'agreujant “si l'accident es degués a imprudència” de qui va ometre l'auxili.

La sentència no és ferma, es pot interposar recurs davant la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia dels Illes Balears.