“La discriminació contra qualsevol persona per raó de la seva discapacitat constitueix una vulneració de la dignitat i el valor inherents a l'ésser humà”. Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, Nova York, 13 de desembre de 2006.

L'accés a la justícia és un principi bàsic de l'estat de dret. L'article 24 de la nostra Constitució proclama que “totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, es pugui produir indefensió”. Aquest dret no pot quedar impedit, limitat o constret per cap circumstància, i per tant tampoc per raó de la discapacitat. Ans al contrari, és un deure ètic però també jurídic atorgar una protecció reforçada a les persones que poden tenir un grau superior de dificultat per fer efectiva la realització plena dels seus drets.

No són poques les barreres amb què ens trobem les persones amb discapacitat en els diferents vessants de la vida, però en aquest punt convé no oblidar que la discapacitat, com diu el preàmbul de la Convenció de l'ONU, “és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres resultat de l'actitud i l'entorn que eviten la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb els altres”.

Amb el desig d'evitar els obstacles que condicionen l'accés als tribunals de justícia, el Consell General del Poder Judicial, com a màxim òrgan de govern del Poder Judicial, va acordar la creació del Fòrum Justícia i Discapacitat. La seva posada en marxa es va produir en virtut d'un conveni interinstitucional subscrit l'1 de desembre de 2003, amb la finalitat bàsica de coordinar les institucions jurídiques de l'Estat per aconseguir més efectivitat en la tutela judicial dels drets de les persones amb diversitat funcional, més de quatre milions al  nostre país.

El Fòrum Justícia i Discapacitat el conformen, a més del mateix Consell, el Ministeri de Justícia; el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat; la Fiscalia General de l'Estat; el Consell General de l'Advocacia Espanyola; el Consell General de Procuradors d'Espanya; el Consell General del Notariat (Fundació Aequitas); el Col·legi de Registradors de la Propietat Mercantil i de Béns Mobles d'Espanya; el Consell General de Col·legis Oficials de Graduats Socials; el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat –CERMI-, i la Fundació ONCE. També s'han incorporat al llarg d'aquests anys experts de diferents activitats, fet que conforma un òrgan que, tot i que té un caràcter essencialment jurídic, no prescindeix d'altres coneixements del saber humà.

En aquesta pàgina hi podreu trobar informació sobre les nostres activitats, així com diversos enllaços d'interès.

A més, a cada Tribunal Superior de Justícia hi ha un delegat o delegada de discapacitat al qual tothom es pot dirigir per resoldre qualsevol dubte que es pugui plantejar en la seva relació amb els tribunals de justícia; sens perjudici, és clar, de la possibilitat de dirigir-se al Consell General del Poder Judicial a través de les vies establertes a aquest efecte per formular queixes o suggeriments. A més, les diverses institucions que conformen el Fòrum tenen establertes vies pròpies per atendre aquestes sol·licituds.

Les persones amb discapacitat poden aportar a la societat en igual mesura que les persones sense discapacitat sempre que aquesta es construeixi sobre els valors del respecte i de la inclusió de totes les persones. La Convenció ressalta “el valor de les contribucions que fan i poden fer les persones amb discapacitat al benestar general i a la diversitat de les seves comunitats, i que la promoció del ple gaudi dels drets humans i les llibertats fonamentals de les persones amb discapacitat i de la seva plena participació ha de tenir com a resultat un sentit de pertinença més elevat d'aquestes persones i avenços significatius en el desenvolupament econòmic, social i humà de la societat i en l'eradicació de la pobresa”.