L'Audiència de Lleida condemna els pares d'una de menor per estafar amb la malaltia de la petita

Afirma la sentència que, aprofitant la malaltia de la menor, els ara condemnats “van ordir un pla per obtenir un lucre patrimonial il·lícit

Autor
Comunicación Poder Judicial

El Tribunal de la secció primera de l'Audiència Provincial de Lleida condemna per estafa continuada agreujada als pares que van utilitzar la malaltia de la seva filla menor com a engany per aconseguir diners de tercers en concepte de donacions. La sentència estableix per al pare, Fernando B.B., una pena de cinc anys de presó i multa de 3.000 euros, i per a la mare, Margarita G.R., una pena de tres anys i sis mesos de presó i multa de 2.400 euros. Considera acreditat que ambdós es van enriquir en 402.232,65 euros. A més, hauran de pagar les costes del procediment, incloses les de l'acusació particular.

La resolució del Tribunal de Lleida els condemna també a fer front a una indemnització per a cadascuna de les persones perjudicades pel seu engany com a responsables civils.

Resulta provat, recull la sentència judicial, que els ara condemnats, són pares d'una de menor que pateix tricotiodistrofia, malaltia genètica de les catalogades com “rares” que provoca alteracions cutànies, oftalmològiques i trastorn del desenvolupament i del llenguatge en un context d'intel·ligència límit, encara que sense risc vital imminent per a la mateixa.

Afirma la sentència que, aprofitant la malaltia de la menor, els ara condemnats “van ordir un pla per obtenir un lucre patrimonial il·lícit, constituint l'Associació Nadia Nerea per a la tricotiodistrofia i malalties rares de les Balears, figurant als seus estatuts com a president de la mateixa l'acusat Fernando i com a tresorera l'acusada Margarita”.

Afegeix el relat de fets provats que durant els anys 2010 a 2016, “els acusats van acudir en diverses ocasions a diferents programes de televisió i van concedir entrevistes a diversos mitjans escrits de comunicació, sent moltes les vegades en què apareixien en companyia de la menor interactuant-hi”. I que “a través dels mitjans no només oferien explicacions de la malaltia de XXX, sinó que també manifestaven que necessitaven.