Un tribunal denega la incapacitat permanent a un jardiner que va sofrir un accident amb unes tisores de podar perquè les seves limitacions no afecten la seva capacitat física per a desenvolupar la seva professió

La Sala Social del TSJIB argumenta que, malgrat les limitacions funcionals produïdes per l'accident, “no és possible qualificar de desencertada la decisió adoptada per la jutge d'instància”

Autor
Comunicación Poder Judicial

El TSJ de Balears ha confirmat la resolució d'un jutjat Social de Palma que va declarar a un jardiner beneficiari d'una prestació per lesions permanents no incapacitants per les seqüeles produïdes arran d'un accident sofert amb unes tisores de podar mentre treballava.

En el seu recurs davant la Sala Social del TSJ en el qual sol·licitava que es declarés una incapacitat permanent, l'empleat, que prestava serveis com a coordinador del Grup de Conservació de Parcs i Jardins de la capital palmesana, va al·legar limitacions funcionals: síndrome del túnel carpià i disminució de 10è d'extensió al canell dret, entre altres seqüeles. Per part seva, a l'informe de prevenció de l'Ajuntament i de la Mutua Balear se li qualificava d'apte amb restriccions a caigudes d'altura, limitacions a la manipulació manual de càrregues de 5 kg. i de tasques que comportin moviments repetitius de pinça digital amb la mà dreta.

La Sala exposa en els seus fonaments que, a l'hora de valorar la capacitat laboral d'una persona el jutjador d'instància pot apreciar amb majors garanties d'encert l'autèntic estat de salut en què es troba per tenir un “contacte directe i personal amb el material probatori”. Així mateix, indica que els dubtes que existeixen en aquesta mena de procediments “s’han de resoldre a favor del manteniment de la sentència recorreguda, excepte quan la mateixa aparegui amb claredat com desencertada, notòriament equivocada o mancada de tot fonament”. Així, els magistrats argumenten que, malgrat les limitacions funcionals produïdes per l'accident, “no és possible qualificar de desencertada la decisió adoptada per la jutge d'instància”.

“Pel que fa a les restriccions a caigudes d'altura no entenem molt bé a què va voler referir-se el servei de prevenció atès que les caigudes d'altura han de prevenir-se i evitar-se en tota mena de professió o ofici. Com també passa amb la importància de realitzar les pauses o els descansos establerts. Són circumstàncies que no afecten a la capacitat física del treballador per a desenvolupar la seva professió. I tampoc, finalment, considerant la limitació per a moviments repetitius de pinça digital o manipulació de càrregues de més de cinc quilos amb la mà dreta podem aconseguir la conclusió contrària”, finalitzen.