El Palau dels Condes de Morata o de Luna és una de les edificacions més emblemàtiques i desconegudes del segle XVI d'Aragó. Va ser manat construir al voltant de l'any 1551 per Pedro Martínez de Luna, primer Comte de Morata i virrei d'Aragó, i la seva esposa, la senyora Inés de Mendoza. Aquesta casa-palau és obra de l'arquitecte Martín Gaztelu de Tudela, contractat pels comtes perquè portés a terme la seva construcció en una finca de la seva propietat, situada en el cinturó exterior de la "Caesaraugusta" romana.

Amb el temps el Palau passaria a ser propietat d'altres famílies nobles i finalment seria donat a Felipe V el 1728, el qual el convertiria en residència oficial de la seva família durant les seves estances a Saragossa i seria ocupat pel seu representant quan ell no el visités. Això va significar que des d'aquell moment el Palau es convertia en la Capitania General d'Aragó i residència dels Capitans Generals.

A començaments del segle XIX, i fruit dels esdeveniments, el palau compta amb un nou i il•lustre inquilí. El jove militar José Palafox, fill dels marquesos de Lazán, és nomenat Capità General de Saragossa. El Palau és ocupat per les tropes nacionals i al capdavant s’hi troba el general Palafox, que l'habitarà fins que les tropes franceses ocupin Saragossa. Amb l'entrada de l'exèrcit estranger el palau torna a canviar d’inquilí. Serà el General  i cap de les tropes franceses, el Mariscal Jean Lannes, qui ocupi el palau fins a la seva marxa. És el 1814, amb la retirada de les tropes franceses d'Espanya, quan el Palau dels Comtes de Morata es converteix en la seu de l'Audiència del Territori d'Aragó, finalitat que seria ratificada el 2 de novembre de 1825 pel Rei Ferran VII i que des de llavors es manté.

El primer terç del segle XX, el Palau va ser objecte d'una reforma profunda duta a terme per l'arquitecte Regino Borobio, projecte afavorit per Galo Ponte y Escartín, Ministre de Gràcia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII. El 1931 i per Decret de 3 de juny, el Govern declara el Palau del Primer Comte de Morata Monument Nacional.

Posteriorment, i malgrat les nombroses reformes que s'introdueixen en l'Administració de Justícia amb els Decrets de Nova Planta, el Palau dels Comtes de Morata va continuar fidel a la seva finalitat i el 1870, després que es constituïssin les Audiències Territorials, es nomenà per a la d'Aragó al primer president: Eugenio Angulo (1870 a 1872). El Palau dels Comtes de Morata va seguir sent seu de l'Audiència Territorial d'Aragó fins que el 28 de Desembre de 1988, la nova Llei de demarcació i planta judicial (38/1988) estableix els Tribunals Superiors de Justícia com a màxims òrgans judicials en les comunitats autònomes. Així, el 23 de Maig de 1989, data de la Constitució del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó, l'Audiència Territorial deixa d'existir i el Palau dels Comtes de Morata passa a ser la seu del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó.

Obra de l'arquitecte Martín Gaztelu de Tudela, va ser construït amb pedra (d'Epila i de Roda) en la seva part baixa i maó en la seva part superior i rematat en els seus laterals per dues torrasses. Des del punt de vista arquitectònic el Palau pertany al renaixement aragonès i el més destacat a primera vista és la porta construïda amb un arc de mig punt i flanquejada per dues grans estàtues, el que fa que popularment se la conegui com "la porta dels gegants". Aquestes dues figures, fins a cert punt enigmàtiques, semblen ser la representació d'Hèrcules (dreta) i Teseo (esquerra).

A la part superior de la porta principal el fris existent és motiu de controvèrsies quant a la seva interpretació, ja que mentre per a alguns representa l'entrada de Cèsar August a la Ciutat, per a d'altres guarda una relació estreta amb l'entrada del papa Benet XIII, parent proper dels Comtes de Luna. Aquest edifici, vinculat històricament a la tasca d’impartir justícia, compta en el seu interior amb un pati porticat sostingut per catorze columnes i a la part superior del pòrtic, a la cara externa, es troba circumdat per cinquanta-sis medallons que representen els escuts de les vuit ciutats més importants d'Aragó en les quals es van celebrar Corts. Cada un d'ells enclou un retret a la introducció del Dret Castellà, atès que suposava la pèrdua d'identitat de l'antic regne. Els escuts van ser obra de l'arquitecte aragonès, Regino Borobio.

Dins del pati del Tribunal l'estàtua de Themis, al costat del principi de l’escala noble, és un altre dels detalls que cal destacar. Obra de l'escultor Palau, resulta singular atès que no està representada amb els ulls embenats, ni amb la balança en equilibri.

L'interior del Palau, amb decoració renaixentista d'estil aragonès, acull una de les poques capelles renaixentistes que existeixen en l'actualitat. Al terra, de ceràmica, s’hi troba representat l'escut dels Reis Catòlics i sobre el retaule de l'altar, obra dels germans Albareda (1.928), hi destaca un Crist de gran força expressiva del final del Renaixement.

Des d'Abril de 2010, i després de la seva restauració, les sales de vistes del Tribunal Superior de Justícia d'Aragó exhibeixen una col•lecció de sis tapissos. S'agrupen iconogràficament en dos trios. Un representa l'escut real de la unificació dinàstica i territorial duta a terme per Isabel de Castella i Ferran d'Aragó, i el segon integra l'emblema borbònic d'escut coronat.

La seva restauració, després d’anys llargs d'oblit i d’abandonament, ha permès que els tapissos tornin a estar col•locats als llocs per als quals van ser concebuts.